dimecres, 10 de juny de 2015

Fanalets salvatges

Em dic Marta. Cada dia estripo els meus pensaments i els caragolo com si fossin boletes de paper que jugo a llançar a l'horitzó. M'agrada trepitjar les fulles seques a la tardor i veure volar els estornells en un estol de cal·ligrafia salvatge. Romàntica de les paraules però també esclava de la llibertat del silenci. Sóc una caçadora de somnis que dorm poc i, quan es fa fosc, sempre encenc un fanalet blau perquè em deixi veure les estrelles que il·luminen el meu viatge.

2 comentaris:

  1. Que cada nit sigui blava i t'ompli de somni... per poder-los gaudir!

    Sita

    ResponElimina