dilluns, 29 de maig del 2017

Pàtria

He guanyat l'accèssit a l'Englantina d'Or dels IX Jocs Florals d'Esplugues de Llobregat. Avui, més que mai, tinc les mans plenes de pàtria.


«Pàtria»

Tinc les mans brutes
de la terra que abraço
i soc com una heura
que esborra la paret,
blanca com la sal,
amb les meves ferides
tacades d’exili.
Tinc el rostre guixat
pels secs de memòria
llaurats sobre la pell
i els compto com si fossin anells
d’un arbre oblidat i caduc
perquè em diguin qui soc,
un vell solitari que caça records
a l’obaga del temps.
Tinc els llavis gastats
de pretèrits perfets
que s’escolen indòmits
per les escletxes
del silenci més trist,
fugitius incansables,
muts de futur
en una cursa imparable
de lletres que tornen a casa.
I soc mestre de reis
perquè estimo la pàtria
amb totes les síl·labes
i la duc guardada endins,
a l’infern de l’abric
com si fos un ocell,
indefens somiador
amb les ales trencades.