Relat semifinalista del Concurs de Microrrelats La Microbiblioteca del mes de novembre de 2018.
Newton
La por és una ampolla de cava que esclata a
l’habitació sense parets de l’ànima. Robin Wonder estava maleït des que va relliscar i va perdre la vida a la Torre Newton; absurdament, perquè la mort sempre és
irracional. Des de petit, vivia amb el pànic a les altures enganxat a la pell i
detestava els gratacels, aus rapinyaires de ciment que precintaven la vida en
capses urbanes. Esclau del terror vertical, necessitava aferrar-se a la
gravetat com si fos un objecte i només trobava refugi en els ascensors,
màquines perfectes a mercè de la física. Irònicament, el dia del seu accident,
l’ascensor no funcionava. I des de llavors, com un Tàntal de ciutat, arrossegava
el pes de la mort per aquella escala funesta, en una rutina infinita que només
es trencava quan apareixien els primers visitants, atrets per la llegenda del
fantasma presoner de la Torre Newton. Eren un grapat d’il·lusos que desafiaven el
seu propi destí amb la inconsciència dels bojos. Com un superheroi
malèfic, Robin Wonder els seguia i només els havia d’empènyer suaument des de
dalt, en una mena de joc macabre de la gravetat. I tots queien al buit, sense
pietat, com pomes podrides. Paraula de Newton.
