divendres, 23 d’octubre de 2015

Pell de guepard

Hi ha pells de préssec, de paper d'estrassa, fins i tot d'elefant. La meva és de guepard. És el mamífer terrestre més ràpid, però jo només n'he heretat la pell. Com un embolcall màgic, m'hi abrigo cada nit quan la sabana urbana somia. És la meva cova d'Alí Babà, l'amagatall dels secrets més íntims que duc gravats a la pell, en cada línia de la mà, en cada piga, en cada taca que m'ha pintat el guepard, en cada ratlla que escric. Perquè tots tenim una ànima que ens sotja, un univers que ens abraça o en el qual ens capbussem. La meva té cos de felí però fa olor de mar. I de fusta. I de xocolata. 

La pluja només mulla les taques del guepard, però no les pot esborrar (proverbi àkan).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada