Rob Mayflower s’embarcà en una aventura d’exili sota
un nom inventat perquè a alta mar les mentides no són cap crim si ningú no les
veu. I com un ratolí de coberta, es dedicà a ratar el temps com només saben fer
els polissons, però s’equivocà de nom perquè no s’esperava que un altre
naufragi li estrellés el futur que cosia d’amagat del món. Es tancà en una
bombolla que l’horror d’aquella nit va deixar buida i es va prometre sobreviure
com una obligació per a algú amb nom de vaixell enfonsat a bord d’un
transatlàntic que semblava invencible. No sabia com, però la sort li passà per
sobre com una alenada de vida. I des de llavors, l’únic polissó del Titànic vivia per explicar-ho. Convidat
per tots els naviliers dels mars coneguts, només demanava una cosa: una cabina
sense finestres per no veure mai més el mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada