Menció del mes de novembre del Premi de microrelats La Microbiblioteca de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès. Moltes gràcies :)
L’home sense nom tenia una
mirada inquisidora que em fascinava. Feia mitja vida que l’espiava, però ell em
va desemmascarar primer quan em va dir: Només
quedem tu i jo. Em va desarmar amb la força àcida i punyent d’aquells mots. Vaig desviar la mirada a la
fotografia de la paret. Cinc desconeguts que m’interrogaven; tants anys i jo encara
no havia desxifrat com es deien. L’home sense nom era el que feia cinc, l’únic
que quedava viu. Els cinc d’Uguai. Jo els havia posat aquell nom, jo els havia
fet aquella foto. Uguai només era una paraula secreta que em protegia, el meu
abric de cinc lletres que sempre duia posat.
Llavors, ell va fer una ganyota enmig de
la boira del temps, de victòria, mentre jo m’empassava el fum de la derrota. M’havia
quedat atrapat com un insecte a la teranyina del meu joc d’espies. Tots els
jugadors aposten i jo havia estat imprudent perquè ho havia arriscat tot a una
sola fitxa. I ara, sobre el rovell de la memòria, havia perdut en la tirada que
feia cinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada