L'heroi del pijama
Es deia Begur Serra i tothom li deia que tenia nom de
poble. Havia arribat al poder judicial per la inèrcia de l’herència, però
s’arrossegava pels passadissos de la llei com si ell també fos culpable. Tancat
en un despatx oblidat de la gran ciutat que semblava una capsa de sabates,
somiava que la vida era més que una masmorra de codis i normes. Malgrat tot,
cada nit, quan el rellotge marcava les 23.23 h, les reixes del seu secret
s’obrien de bat a bat i casa seva s’inundava de l’olor de mar que el perseguia
des que va néixer. En aquell precís instant, s’aixecava de cop i, amb el pijama
de quadres vermells com a uniforme nocturn, es precipitava al món des del
balcó. En un vol lliure, sense tarifes ni trampes perquè els superherois
treballen de franc. De nit, només era l’agent 55, perquè el cinc era el seu
número de la sort, les lletres del seu nom, del seu cognom. Quan es despertava,
l’advocat mai no recordava res de res perquè els somnàmbuls no tenen memòria,
com si els primers rajos de sol engolissin l’heroi del pijama. Begur Serra no sabia
per què, però cada matí tot feia olor de mar.
Enhorabona! Molt original!!! A mi també m'ha agradat molt.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Maria Carme! :)
ResponElimina