El llac dels cignes

De petita, no volia ser ballarina. Ara tampoc. Tanmateix, em fascina com es posen de puntetes. Semblen cignes a punt d'alçar el vol, a mig camí entre un joc d'equilibri i una oda a la bellesa. Però sobre l'escenari no tenen ales ni plomes, només la lleugeresa d'un moviment eteri gairebé perfecte que fa que tot sembli senzill.  

Jo només escric i jugo amb les paraules, però el Ballet de Moscou ens convida a un viatge en forma d'història. I cada capítol és com una vinyeta de l'auca, perquè la música i la dansa són el vaixell que serpenteja entre els camins d'un conte sense lletres ni accents. I aquest és el valor infinit de la nit d'ahir i de tantes, perquè no calen idiomes ni pàtries per navegar per la cultura.